Darrer entrada

En aquesta darrer entrada, i per finalitzar amb la tipología de families vam començar a intruir l'escola. Aquest dia no vaig poder anar a classe però em van explicar que van començar fent una petita activitat grupal, que encara que no va quedar mica clara des de un começament amb ajut del mestre van poder fer-la amb molt d'exit.

Aquesta activitat es va començar, xarrant de quin tipus d'escola seía la que es necessaria avui dia, per poder donar resposta a les necessitats emocionals dels infants, tenint en compte els següents paràdigmes: folosofia que sustenta, objectiu i models i motivacions.

Crec que avanç de començar parlant de quin tipus d'escola es convenient per al meu punt de vista, vos deix veure el cuadre de l'evolució de l'escola.

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
	GUARDERIA o ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN/A
ORIGEN	Necessitats econòmiques: -De la industria -De les famílies (treball de la dona s.XX)	Descobriment del valor educatiu ( Es cuan apareix la Psicopedagogia segona meitad s.XIX principi s.XX)	Centrada en les necessitats de l’infant
OBJECTIUS	Guardar Tenir cura Entretenir	Compensar Optimitzar Preparar	Protecció Salut Seguretat emocional Jugar/gaudir Explorar/conèixer
MODELS I MOTIVACIONS	Aparcament Manca de temps Sentiment de culpa	Model adult de rendiment Preocupació pel futur	Model infantil de benestar Centrada en el present

Bé donç, l'escola que consideró més propera al que estem parlant es “La casa del nen/a” ja que el seu objectiu es cobrir les necesitats dels nens i no la dels adults, com be podem veura al quadre, l'infant te la necessitat de protecció, de salud, de gaudir i jugar, d'explorar i coneixer i com no la de seguretat emocional.

Per altre banda jo trop que una escola apropiada seria una escola fora de la mà dels polítics, on qui regisin les lleis fosin els docents que dia a dia estan junt als nens, adonant-se del que realment necessiten, realitzant aixì una educació més significativa, fent que els petits siguen els protagonistes dels seus aprentntatges, partint dels seus interessos, i donant una major motivació intínseca. Creant aixì ciutatans més responsables, autònoms i segurs.

Silvia Palou, te una frase pel concepte d'escola d'avui que m'agradat molt “Una olla provocadora d'emocions significatives en l'infant ” això fa referencia a que en l'escola s'estableixen vincles i relacions a les quals thi has denfrentar al moment, al igual que en la vida real, ja que el nen es troba en un abit diferent a la seva família i al que es té que adaptar.

Perque ho veieu més clar a una escola hi trobam diferens grups de persones amb la que els nens es tindràn que relacionar, com per exemple la figura de la tutora com ha referent d'afecte, l'equip educatiu com a moldel de les seves emocions, els pares són els que els acompanyen i per aquest motiu es tant important que hi hagi un contacta directe amb la tutora on el nen es quedarà, altre grup de personetes molt important que el nen es trobarà quan arribi a l'escola, son els seus companys que farán que aprenga a conviure en la societat. Imagineuvos el nen en tot aquell engois pareix que esta a dintre d'una olla on tote aquelles persones esmentades anteriorment son les que provocan emocions que agafen un significat molt importat per a la seva evolució com ha persones.

Es a dir per educar als nens hi ha que tenir ven clar que tots som persones que al igual que ells venen per aprendre de nosaltres, nosaltres em de tenir ven clar que també podem aprendrer de ells, una frase que ens defineix això molt clar seria la de Baltasar Garcián “No hi ha mestre que no puga ser disipul”

Esta ben clar, es imposible educar sense tenir un vincle afectiu, sobretot hi ha que tenir en compte el primer dia el primer contacte i la prova d'adaptació.

 

Be donç aquí continuo amb el periode d'adaptació que he considerat que ho podia agrupar amb l'enterior entrada.

Per començar l'Ignaci ens proposa una reflexió sobre aquesta situació:

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d'adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no se sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d'hora, perquè necessitava que les coses fossin com estaven programades.

Be per començar esmentar que aqueta situació sobre la que hem de reflexionar ens queda prou incompleta ja que ens deixa de banda molts d'aspectes que son molt importats com are el to de veu, si la mare es una mare que treballa i necessita tenir cobert l'horari escolar, pel que fa a le mestra alomillor no te gaire experiencia i per aixo es que te por etc...

Clar em de tenir en compte que nosaltres també ens podríem trobar amb una situació d'aquestes i auriem de donar una resposta, pero el que jo pen-so es que l'adaptació es un proces molt important i crucial per a l'infant de ell depent que es senti be o no en aqulla escola, per aquesta rao em de partir d'aquesta idea i explicar amb tot detalls a les famílies en que consisteix aquest periode, ja que quan no te perque un infant no plorar pero sentirse incomode, per això la mestre aurí d'obserbar amb deteniment al nen i donar justificació de perque ha de seguir amb aquest periode i no donar una resposta per el meu punt de vista tant tradicional reginse al que el programa ens diu. Es a dir la mestre auria de donar una resposta que li transmitis a la mare que el més importat es allò que siga millor pel nen i pel resta del infants i les families en un conjunt donant a entendre aixì que l'escola es també la segona família per al seu fill. D'aquesta manera estariem donant peu a que també els pare es relacionin entre ells, crean aixì una xarxa segura per al infant.

Per altre costat i sense deixar de vanda al restant de pares hem de tenir en compte que hi ha molts de nens i pares, que es troben en la primera separació per aquest motiu em de donar molta confiança perque vegin que els seus fills estan en les millors mans.

I doi aquí continuam donat importancia al perioda d'adaptació...

començarem reflexionant, donant respostes a les següents preguntes:

• Per què és un dels moments crucials i estratègics?
• Per què s'inverteixen una gran quantitat d'energies?
• Podem establir regles de funcionament per a aquest període?
• Què és allò que no hauríem de fer mai?
  
  
  
  

Per començar el periode d'adaptació es un moment crucial pel que els nens i els pares en moltes ocasions es separn per primera vegada desde el neixament, això suposa adaptar-se a unes noves normes i a nous vincles com he esmentat anteriorment aquest procès és crucial per a l'infant de ell depen el seu punt de vista cap a l'escola. Per exemple, anar a l'escola per algun infant li pot suposat un abandonament per part dels pares i crear un trauma de per vida de manera que el suposi anar a l'escola una cosa negativa. Per això cal portar amb molta cura aquest periode i un sistema que consider-ho bastant adeqüat es el de Menorca.s

Es a dir aquest proces es tant important degut a que es possa en joc una cosa tant importat per a l'infant que es suposa un esforç tant físic com mental per part de la docent ja que s'enfronta a plors i a situacions en alguns casos bastant desagradables tant per als nens com per els pares com per les mestres, i es que haber d'observar a un nen agafat de la cama de la seva mare la veritat no es gens agradable es allí on em de posar una gran quantitat d'energia positiva per la nostra part, es per aquest motiu que esta en joc una gran quantitat d'energies, tant dels pares degut a vorer-se obligats a deixar-los com dels nens amb l'opossició que els hi fan als pares i com be em dit de les mestres.

Be donç aquesta etapa, com qualsevol altre moment important per al infant, es necesari marcar uns limits i unes paute, hi ha de tenir en compte que començerán l'adaptació probablement amb un grup reduit d'infants i que de cop i es trobarán en 21 companys a la mateixa aula, si no marcasim uns limts desde el primer dia allò serí un caos.

Molt bé, fins aquí em arribat hi doi el que trop que mai s'auría de fer tat en aquest perioda tant importat com en la nostra pràctica docent, es imposar-nos als pares possat que ells son els que més saben sobre els seus fills. En aquest moment es quan hi ha que tenir les ideeas ven clares i mostrar als pares que la nostre professionalitat, fent que raonin amb la nostra argumentació, explicant el perquè nosaltres creiem que la nostra decició es la més adient.
En definitiva em despedeixo sapiguent que hi ha que ser empatics, i escoltar el que els pares diuen sabent argumentar les nostres decicions.