En aquesta
quarta entrada, tornem a parlar de la lectura de l'Alquímia de les emocions, de
Silvia Palou, on hem de destacar aquelles frases de les estratègies educatives,
que més ens criden l'atenció a cada es una, depenen del tipus d'emoció primària
segons Palou, que com ja vam dir a la primera entrada, son: l'estima, la por,
la ràbia, la tristor i l’alegria.
En primer
lloc començaré posant per ordre les oracions que més important he trobat de
cada emoció primària i en segon lloc passaré a raonar-ho.
L' amor:
- “Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enríquecerse o empobrecerse en función de su textura, forma y color.”
- ''Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico''.
- ''Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente.”
La primera oració la he triat perquè realment penso que el amor és l'emoció
mare , ja que si ens parem a pensar, es la primera emoció que rebem al néixer.
En la segona peno que tothom necessita establir uns vincles, sense vincles i
sense afecte no tendíem autoestima. I la última trop que tots tenim la necessitat
de sentir mus estimats i que ningú te que oblidar aquesta necessitat tant
important com pot ser l'aimentació.Com ha conclusió he de dir que cal destacar
que no es pot educar sense que hi hagi un afecte i un vincle afectiu.
La por.
- ''Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder''.
- ''Es importante que el miedo deje de ser una mestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo''.
Trop que la por no es dolenta en cara que la societat, en pensi d'alta
manera, de fet sense aquesta emoció no podíem sobreviure, ens alerta dels
perills. Perquè tothom te por, es un emoció completament natural, i cada es ú a
d’aprendre a gestionar les seves pors i conèixer-les per ser conscient dels
nostres límits. Podem dir que hem d'ajudar a que els nens aprenguin a
reconèixer les seves pors i a expressar-les d'una forma regulada i no
paralitzant.
La ràbia
- “Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie''
·
“Hablar sobre lo ocurrido, haciéndole
ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras
vías para resolver los problemas''
En primer
lloc trop que hi ha que deixar sortir la ràbia, perquè no es bo que quedi a
dins, posteriorment dir que perquè un nen tanga ràbia no ha de agredir als
demés, per això trop que es tant important parlar i reflexionar sobre aquest, d’aquesta
manera fer una reflexió i donar diferents exemples per que aprenguin a expressar-la
d’altra manera, ja que alo millor el que el passa es que no tenen altres
exemples, d’aquesta manera encaminar a que aprenguin a gestionar-la de la
millor manera.
D’altra banda
dir que la ira, la fúria i l’enfat son exemples clars de ràbia, com apunta Palou. El que més m’ha cridat l’atenció
es que a partir dels deu mesos s’experimenta la verdadera còlera i a partir del
tres o quatre anys, els enfats són més llargs però menys intensos, com diu
clarament Ausbel i Sullivan (1970) “La verdadera cólera no se observa hasta
llegado casi el décimo mes de vida, momento en que las necesidades se expresan
de forma explosiva”.
la tristor
·
“Negar la tristeza no nos permite estar alegres.
Cuanto mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural.
Necesitamos un periodo de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva
situación y volver a vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de
reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla.
·
“Cuando una persona acepta sus tristezas està también
más abierta a disfrutar las alegries, del amor y de todo lo que nos aporta la
vida”.
Cal acceptar
la tristor, per poder-la superar, per tal, és fonamental afrontar-la, així doncs,
acceptar-la i superar ens permet estar
més oberts a disfrutar de alegries.
L’alegria
·
''Reír con los niños es muy sano. Ellos son los
primeros en ver la gracia de determinadas situaciones y permitirse licencias
que los adultos hemos perdido. Los adultos que compartimos la vida con los
niños deberíamos procurar aprender de ellos, más que cortar por sistema esta
expresión''.
·
''Procurar repartir un soplo de alegría en nuestro
entorno. Es un esfuerzo que se contagia y hace la vida más agradable''.
Qui no s’ha
trobat amb una situació un tant en corrosa i ens moriem per poder treure les
nostres somriures i no ho hem fet!... a
vegades em poso a riure i tots em miren perquè en cara no saben del que estic riguin
i es que jo crec de vegades que tinc el síndrome de Peter Pan.
Penso que
els adults haurien de riure un poc més, és molt importat i així no ferí falta
moltes de vegades anar a tallers de risoteràpia...
Per últim dir que si acceptem que podem viure
qualsevol emoció i no fugim dels conflictes podrem desenvolupar-nos i créixer millor.
El conflicte s’ha de produir, allò important és la nostra actitud davant
dels conflictes.
Aquí vos dix
amb aquest vídeo tant emocionant i ple d’alegrí, que a mi em produeix tanta
tristor i a qui vull dedicar aquesta entrada “Iraila la Torre de la voz” La nena que ens
va dir que: “Ahora nunca dejaré de sonreir” Iraila, gracias por regalarnos tu
voz, Dios te vendiga.”
