Segona Entrada

Aquí començaré parlant de les  Emocions Primàries. Aquest tipus d'emocions són aquelles que ens permeten a l'ésser humà sobreviure.

En primer lloc dir que, en cara que no ho tenia del tot clar, en el meu llistat de emocions bàsiques, tenia anotat quatre emocions bàsiques, que son:

·         La felicitat que derivaria de estar content que és la que jo considero molt important, en cara que en considero una que per a mi es vital, l'emoció  del amor,  es la primera que pot rebre qualsevol esser viu, només estar dintre del ventre de la mare, al naixé i tenir els primers contactes amb la mare, només passat una hora el nadó ja reconeix la veu de la mare, em pareix increïble, és el poder  de la vida. L'amor ens fa sentir sentiments, procés psicològic bàsic que ens permet generar una sèrie d'emocions. Segons Merce i Bowli, podem afirmar que l'apec depèn de diversos factors, com el sentiment, la unió, i segons la con dubte..

Aquí vos deix un vídeo que es molt emocionant, sobretot per aquells dones que ja son mares.

·         Altre de les emocions que crec que és bàsica es la tristor, trop que es molt important ja que penso que es el moment per el qual hi ha que intentar fer ànims sobretot als mes petits i normalment sol ser perdurable i costa bastant que un nen que esta de seguida el posem content.

http://blogs.publico.es/joseba-achotegui/2013/05/05/el-lado-bueno-de-la-tristeza-por-que-no-es-lo-mismo-tristeza-que-depresion/

·         La por es l'altre emoció bàsica que jo no considerava tant important i que és essencial per a la supervivència. No és mes valent qui menys por te sinó qui la sap afrontar millor.

En el capítol de l’Alquímia de Silvia Palou ens parla de les que ella, al igual que altres autors consideren les emocions primàries o naturals; són l'estima, la tristor, la por, la ràbia i l'alegria..

En el que basa aquesta segona activitat que jo ajuntaré es de llegir el capítol de Palou  destacar el que considerem mes importat de les emocions naturals que com he dita avanç les emocions naturals o primàries, son aquelles que permeten a l’esser humà sobreviure, això significa que son essencials per a la preservació de l’especia.

La alegria es un emoció bàsica, com hem pogut veure totes en el capítol de  Palou, Alquímia, aquesta emoció no significa que estiguem feliç, de vegades una persona pot somriure i tu penses “que feliç” i en realitat el que fa es ocultar qualsevol pena, per això diem que aquesta emoció es mentidera, com la lluna, la lluna ens enganya i ens dona forma de C quan esta decteixent o forma de D quan esta creixent, per això aquesta emció la relaciono amb la lluna.

He pogut aprendre que la tristor és un procés de dol que la em de superar i que hi hem de passar vulguem o no. O com expressant Silvia Palou, que “la tristesa pot produir una pèrdua de la sensació de plaer”.

La ràbia es una de les emocions més difícil de controlar, que  hem de anar molt en compte, ja que els més petits moltes vegades la representen en forma de violència. Hi ha moltes vegades que ho fan perquè ells es senten així o senten que a ells se’ls fa el mateix, com diria Boston i Szur “Gran part del comportament aparentment irracional o inadmissible de molts... nens cobra sentit si tenim present que, sovint, fan als altres el que senten que se’ls fa a ells, tant intern com externament”.
Ens serveix per posar-nos en alerta de  situacions amenaçadores, i ens serveix per protegir-nos garantint el nostre benestar, la por, es l’emoció primària que sense ella no podíem viure i que apareix al voltant dels dos anys de vida. Penso que la por no és dolenta, ja que ens alerta dels perills. Em produeix tristor quan un pare no deixa al seu fill experimentar les seves emocions i em d’ensenyar als nens a que tingut por i a enfrontar-se a ella amb tota naturalitat. Com ens diria Gerard Apfeldolfer, 1389. “El miedo es para el espíritu lo que el dolor es para el cuerpo, una señal de peligro.”
Per acabar dir que aqueta lectura m’ha servit per ferma’n conscient de la importància d’expressar les emocions, per aconseguir un bon equilibri en la nostra vida i que hi ha que anar molt en compte amb les nostres emocions i en la dels infants. Això pareix que farà un bum, d’emocions!

 

Primera entrada

 Soc na Núria Marí Costa, en primer lloc  vull dir perquè vaig començar aquesta carrera. Al tenir el meu fill i veuré tot allò que anava aprenen, em va pareixia molt interessant i vaig poder-me adonar que el que realment volia en la meva vida era passar el meu temps junt als fillets de tot arreu. Pensar que si aprengués a regular correctament les meves emocions i posar-me en lloc dels infants, a conèixer cada un dels seus pensaments, a interessar-me per tots els seus moviments etc,  entendria millor les seves emocions, després de portar molt de temps estudiant, molts d’esforços i molts de sentiments viscuts, vaig aconseguir-ho.

              

En aquest vídeo Rafael Bisquerra ens para-la un poc del motiu per el qual la joventut te ansietat, drogoaddiccions, comportaments de risc... etc en definitiva ens diu que la educació emocional encara esta poc integrada en la educació formal i ens deixa constant el perquè es tant important començar a educar des de infantil i ja no sols des de infantil sinó fins el naixement. Es a dir no es formar formadores sinó  transformar en part, curar, perquè els educadors puguen sentir-se menys el seu ego, d’aquesta manera poder ajudar a que els petits regulin les seves emocions.

Tinc que  dir, que avanç de començar em sentia amb un poc de por, això va fer que em produir mal de panxa, ja que tenia molts dubtes i no sabia realment el que faríem .Tot i que el primer dia no vaig poder assistir a classe,les meves companyes em van contar tot allò que van fer, i em va produir tristor i pena el no haver pogut anar-hi, això va produir una reacció en el meu cos de estar un poc decaiguda, encara que també vaig sentir alegria, una alegria que a la mateixa volta em feia tenir nirvis i moltes ganes de anar per veure amb els meus propis ulls que allò que m’estaven digen era cert.

Pel que he pogut experimentar amb les emocions tinc que dir que una vegada quan el meu nen era petit em vaig adonar de que no tenia molt clar les seves emocions , per aquest motiu, vam crear un joc de parelles, amb cares que estaven tristes, contentes, tenien por o ràbia  i cada nit ens dedicàvem a jugar un ratet i després de haver jugat li deia que ell com es havia sentit avui i el perquè, tot seguit li expressava com m’havia sentit jo i el meu perquè. En definitiva com diu Rafael Bisquerra en el seu Blog, “Se puede tener una buena vida sin saber hacer equaciones de segundo grado, pero no se puede tener una buena vida sino aprendemos a relacionarnos con nuestras propias relaciones y las de las demás.” 

http://educandoemociones.wordpress.com/about/  

Tot això em va fer pensar que una de les  primeres manifestacions de les emocions que l’esser humà pot experimentar, es el plor, ja que quan els nens senten qual que cosa i no tenen altre manera d’expressar-se es posen a plorar i la mare o la persona que esta al seu costat sap el motiu perquè aquesta criatura esta plorant, si te gana, si li fa mal alguna cossa... ,   per aquesta raó  imagino que es tant bonic el plor d’un nadó. Qui no a tingut ganes de posar-se a plorar com un nen i no ho ha fet per vergonya? Tots alguna vegada volem posar ha plorar i no ho fèiem, jo crec que es essencial.

Per últim, dir que això de treballar les emocions em dona la sensació de que en algun moment m’emocionaré, això em produeix una certa inquietud bastant agradable que fa que  estiga un poc accelerada com si el meu cos estigues ple de adrenalina, per això quan vaig anar el segon dia a classe, tot el temps pensava... , “serà avui el dia, que m’emocionaré i ploraré”.

També dir que això no sería la primera entrada de segon sense recorar per on hem de començar a educar als infants per aquest motiu vos deixò aquest vídeo que és el primer que vaig veura a la primera classe de la universitat.